B.K.S Iyengar va néixer a Bellur, al sud de Índia, el 1918, durant una epidèmia mundial de grip. La seva salut era molt dolenta, patia atacs de malària, febre tifoidea i tuberculosis, entre d’altres afeccions.
El seu cunyat, Shriman T. Krishnamacharya, un respectat erudit en filosofia, sànscrit i un gran mestre de ioga, al veure el deplorable estat de B.K.S Iyengar i la seva gran fragilitat va recomanar-li practicar ioga; així va començar, a l’edat de 14 anys, a endinsar-se en el que seria la seva vida.
Desprès de fer els 18 anys el seu mestre el va enviar a Pune a difondre l’ensenyament del ioga. Va arribar allà sense conèixer l’idioma, sense conèixer a ningú i sense tenir una feina segura. No va ser-li fàcil, però va tirar endavant.
El seu cos es va convertir en l’eina principal per saber què era el ioga, tan per experimentar amb la pràctica de cada asana com per treure-li el màxim profit a tots nivells. Així va ser com va començar a sistematitzar les asanes (i també el Pranayama). Aquest procés de refinament va continuar, i continua encara, per que com ell mateix diu, quan ensenya és un professor, però quan practica és un alumne.
D’aquesta manera el ioga el va ajudar a deixar de ser un nen malaltís i delicat per convertir-se en un jove en forma i àgil. El seu propi cos va ser el laboratori on va poder comprovar els saludables beneficis del ioga, però no tan sols a nivell físic.